El Florido pensil

Dimecres dia 5 de Desembre del 2012, ens van passar una pel·lícula dirigida Juan José Porto a l'hora de seminari. Explica els fets d'una escola del sistema educatiu espanyol.

En aquesta pel·lícula podem veure clarament reflectit, com la religió forma part de l'educació en aquesta època. El catolicisme formava part de l'ensenyança ordinària. 

No eren escoles inclusives, estaven separades per gèneres i cada un d'aquests aprenia diferents continguts, ja que el rol de cadascú d'ells estaven molt definits.

Els continguts de cada matèria estaven totalment controlats, i la manera d'aprenentatge era totalment memorística.

El professor exercia càstigs tan físics com psicològics, per això no hi havia cap mena de relació entre l'alumne i el professor.

Aquí us adjunto el link per veure el tràiler de la pel·lícula:

http://www.youtube.com/watch?v=cqM0Wg4bf9Y

El projecte internacional  <<La ciutat dels infants>>

Aquests dies a seminari, hem de portar una vinyeta d'en Frato que tingui relació amb algun capítol de Perill, nens de Francesco Tonucci. 

Doncs jo, com podeu veure he triat el capítol que s'anomena El projecte internacional <<La ciutat dels infants>>, el qual he trobat molt interessant, ja que tot el que diu estic completament d'acord: Avui en dia, veiem la ciutat, els carrers i els parcs com un perill que cal evitar, ens estem acostumant a estar tot el dia tancats a casa, amb totes les comoditats i sense cap mena de preocupació. 

Però això no beneficia a ningú, i menys als ciutadans que pertanyen aquestes categories oblidades, com són els ancians i els discapacitats que no poden sortir de casa, els nens no poden jugar, i per tant, no poden créixer d'una manera correcta i harmònica. 

Però finalment, arriba l'alarma ambiental, que ens avisa a tots que aquest estil de vida no és bo, per això crèiem convenient un canvi, i que millor que enfocar l'objectiu de l'administració en el nen per no perdre ningú, en la convicció que, si una ciutat està més ben adaptada als nens i nenes, serà millor per a tothom.

L'escola en català: ara i sempre

Les xarxes socials han servit un cop més per reclamar el que es coinsidera una injustícia. Després de la reforma de la llei d'educació que va presentar el ministre de cultura, José Ignacio Wert un lema va sobresortir a la xarxa twitter per sobre dels demés: "KEEP CALM AND SPEAK CATALAN". 

Molts usuaris han començat a posar en els seus perfils aquest logo redissenyat per Josep Maria Ganyet, informàtic i col·laborador de la cadena Rac 1.

El cartell original "Keep Calm and Carry On" fou un cartell de propaganda produït pel Govern Britànic el 1939 durant el començament de la segona Guerra Mundial pensat per alçar la moral del poble Britànic en cas d'una invasió nazi del Regne Unit. El cartell fou el tercer d'una sèrie de tres i va estar poc distribuït. L'any 2000 es va redescobrir una copia del cartell en una llibreria de segona mà. A partir d'aquí ha estat molt popular a Gran Bretanya i s'ha imprès a tota mena de roba, tasses, roba de nadó i diversos productes. També s'han venut paròdies del mateix cartell canviant la frase.

La versió del Josep Maria Ganyet no deixa de ser una altra reinterpretació d'aquest famós cartell. 

Personalment, penso que analitzant el cartell original i veient que es va escollir una icona amb la corona Tudor per encapçalar el cartell, com si fos un missatge del rei envers la seva gent. La reinterpretació catalana del cartell com a protesta del poble català envers el projecte de reforma de la llei d'educació, hauria d'anar encapçalada de la senyera catalana com a símbol de la veu del poble, substituint la corona.

TWITTER

El divendres 30 de Novembre a la classe de GITIC, el nostre professor Miquel Àngel Prats ens va ensenyar el món del twitter. Una pàgina que ja feia temps que volia descobrir el seu funcionament i fins llavors no me n'havia sortit.

El twitter, és un servei de microbligging, creat originalment a California. Des de que va estar llançat el Juliol del  2006 ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 200 milions d'usuaris, generant 65 milions de tweets al dia i manejant més de 800.000 peticions de cerca diària.

Aquesta pàgina web permet enviar missatges de text de una curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, que apareixen a la pàgina principal del usuari. Cada usuaris es pot subscriure als tweets dels altres usuaris, el qual s'anomena "seguidors".

Va ser una classe molt interessant i satisfactoria.

Article seminari

Aquests  dies a Seminari, hem de portar una noticia que ens hagi cridat l’atenció per llegir-la i comentar-la a classe.

Jo he portat una notícia que s’anomena: Mestres de suficient, el qual ens explica que els decans de les facultats d’educació de Catalunya s’oposen a demanar un mínim de sis punts als exàmens de la selectivitat de català, castellà i matemàtiques  a les persones que vulguin estudiar el grau de magisteri. El departament d’ensenyament pretenia introduir aquest requisit a la selectivitat del pròxim curs, per els alumnes que el més vinent comencin segon de batxillerat, però s’han trobat amb el no inesperat de les universitats.

La idea, és que els estudiants millor preparats es dediquin a la ensenyança, seguint el model de països com Finlàndia.

Els decans de les Universitats, però, coincideixen en senyalar que “no és just” posar requisits extra als futurs estudiants de magisteri. “Un alumne pot millorar al llarg de la carrera universitària, per això estan les facultats”, senyala Vicent Climent, decà de la facultat d’Educació de Blanquerna-URL.

Personalment, trobo que no és just que en una carrera s’imposin aquest tipus de normes, i menys en aquesta com és la educació. Representa que volem canviar la manera d’educar a una manera més cooperativa i el que està proposant el departament d’Ensenyament és seguir amb la mateixa rutina establerta fins ara. Sincerament, penso que seguim amb el mateix discurs de sempre, "tu si, tu no" sense tenir en compte que es precisament durant els estudis de la carrera que pots assolir l'aprenentatge.

Escola Tanit

El segon dia de la setmana d'activitats cadascú de nosaltres ens va tocar anar a visitar una escola, a mi em va tocar anar a l'escola pública Tanit, situada a un barri de Santa Coloma.

És una escola oberta tothom amb una gran diversitat d'immigrants. Tot hi així es una escola petita i acollidora amb només una línia per cicle. La llengua d'aprenentatge, relació i comunicació és el català tot hi que hi han varies dificultats en l'idioma a causa dels nous immigrants cada any. La llengua castellana s'inicia a primer de primària, també s'introdueix l'anglès al primer cicle inicial, tot i que el principal objectiu són el català i l'espanyol. 

A causa de tanta diversitat és una escola molt creativa i amb moltes expectatives per complir, això sí, sempre seguint els curriculars establerts però adaptant-ho al nivell dels alumnes perquè el fet de que sigui una escola amb un percentatge d'immigrant, fa que molts arribin sense saber la llengua i això comporta a que el rendiment escolar sigui una mica més lent.

Un aspecte que em va semblar sorprenent és el tema econòmic. En aquesta escola hi ha molt poc pressupost econòmic, tot hi així l'escola els hi dona altres recursos, com per exemple, deixant pagar l'escola durant tot el transcurs escolar i amb els terminis i quantitats que els hi vagi bé a cada família. També tenen problemes de falta de docents, ja que molts dels professorats estan de baixa o algunes embarassades, per això demanen molta participació dels pares, tutors o coneguts.

Tot i aquesta falta de material, tan econòmic com d'educadors, no es deixen de fer cap de les celebracions com carnaval, nadal, la castanyada... seguit d'alguna obra de teatre, dansa, coral, etc. 

En definitiva vaig veure que era una escola complicada, tot i que vaig sortir engrescada per la motivació del docent de cara a l'alumne i per la diversitat de mètodes que feien servir com aprenentatge. En definitiva, crec que és un gran exemple com a escola inclusiva i molt implicada per fer-la cada cop millor. 

Ex-alumnes de la Facultat Blanquerna, Taula Rodona.

El primer dia de la SAE, varem tenir una grata conferència amb quatre ex-alumntes de la facultat de Blanquerna cursant ara com a professors d'educació primària.

Maria: ella ens explica la seva trajectòria després d'haver acabat la carrera com a mestra. El 2010 acaba i decideix marxar als Estats Units, amb un programa com a suport que es diu AMITI. Això li va anar bé per superar els seus reptes i perdre la seva por. Actualment està cursant com a mestra de 3r i 4t de Primària de l'escola Jesuites de Casp i proporcionant classes de medi amb Anglès, també de vegades cobreix classes tan de matemàtiques com de llengües. Ens explica que va tenir certes dificultats en dos àmbits; com portar una classe on hi haguessin 27 o més alumnes i com fer les avaluacions, per tal de no deixar-se emportar per la comprensió de cada alumne. Va veure que la solució a tots els problemes es podia resoldre simplement escoltant als seus companys amb experiència professional com a mestre.

Daniel: Aquest està exercint com a mestre del IPSI a 5è de primària.
Destaca 5 trets de les seves primeres vivències com a mestre.

1. Professió molt apassionant, ja que treballes de cara a nens i això fa que sigui molt enriquidor per a nosaltres també.
2. És una feina molt apassionant i absorbent, fan molt i de tot cada dia.
3. Cal una gran implicació per part del professor.
4. Cal una formació màxima. Els nens estan plens de preguntes i necessiten respostes.
5. De seguida t'adones que aquesta feina és un privilegi.

Laura: Actualment està a l'atur, però els seus dos últims anys va està exercint com a mestra a dues escoles públiques, les quals hi havia molta immigració i probablement més conflictes i dificultats.
Gràcies a l'ajuda dels ex-companys de la facultat, d'apunts de professors influenciats en la carrera, etc.
La Laura ens explica que el seu segon any va estar en una aula d'educació especial i que això li ha servit per veure les coses d'un altre punt de vista.

Jordi: Actualment treballa a l'escola Sadako, abans per això ja havia establert una altra forma de vida, la qual era la química, però més endavant col·laborant en centres educatius es va adonar que la seva passió era la de ser mestre. Aquest, va enfocar més els seus minuts en donar-nos consells i de molt bons:

• Aprofita al màxim cada dia a la facultat, ja que la formació ens acompanya tota la vida.
• Tenir present les noves tecnologies perquè cada vegada són més importants.
• Ser humil quan arribes a una escola, ens hem d'adaptar a un funcionament que ja està establert.
• Intentar ajudar al màxim a quantes persones sigui possible, ja que així és com també se n'aprèn més.

Va ser la millor manera de començar la setmana, ja que a tots ens va agradar molt la xarrada i ens va  fer treure pròpies conclusions. A mi per exemple em va fer reflexionar molt en que un bon mestre no és el que només te molts coneixements i ho sap tot, sinó que també és el que treballa el dia a dia, s'esforça per ajudar un i cadascun dels problemes dels seus alumnes i el que és generós i humil d'exercir la seva feina.