El Florido pensil

Dimecres dia 5 de Desembre del 2012, ens van passar una pel·lícula dirigida Juan José Porto a l'hora de seminari. Explica els fets d'una escola del sistema educatiu espanyol.

En aquesta pel·lícula podem veure clarament reflectit, com la religió forma part de l'educació en aquesta època. El catolicisme formava part de l'ensenyança ordinària. 

No eren escoles inclusives, estaven separades per gèneres i cada un d'aquests aprenia diferents continguts, ja que el rol de cadascú d'ells estaven molt definits.

Els continguts de cada matèria estaven totalment controlats, i la manera d'aprenentatge era totalment memorística.

El professor exercia càstigs tan físics com psicològics, per això no hi havia cap mena de relació entre l'alumne i el professor.

Aquí us adjunto el link per veure el tràiler de la pel·lícula:

http://www.youtube.com/watch?v=cqM0Wg4bf9Y

El projecte internacional  <<La ciutat dels infants>>

Aquests dies a seminari, hem de portar una vinyeta d'en Frato que tingui relació amb algun capítol de Perill, nens de Francesco Tonucci. 

Doncs jo, com podeu veure he triat el capítol que s'anomena El projecte internacional <<La ciutat dels infants>>, el qual he trobat molt interessant, ja que tot el que diu estic completament d'acord: Avui en dia, veiem la ciutat, els carrers i els parcs com un perill que cal evitar, ens estem acostumant a estar tot el dia tancats a casa, amb totes les comoditats i sense cap mena de preocupació. 

Però això no beneficia a ningú, i menys als ciutadans que pertanyen aquestes categories oblidades, com són els ancians i els discapacitats que no poden sortir de casa, els nens no poden jugar, i per tant, no poden créixer d'una manera correcta i harmònica. 

Però finalment, arriba l'alarma ambiental, que ens avisa a tots que aquest estil de vida no és bo, per això crèiem convenient un canvi, i que millor que enfocar l'objectiu de l'administració en el nen per no perdre ningú, en la convicció que, si una ciutat està més ben adaptada als nens i nenes, serà millor per a tothom.

L'escola en català: ara i sempre

Les xarxes socials han servit un cop més per reclamar el que es coinsidera una injustícia. Després de la reforma de la llei d'educació que va presentar el ministre de cultura, José Ignacio Wert un lema va sobresortir a la xarxa twitter per sobre dels demés: "KEEP CALM AND SPEAK CATALAN". 

Molts usuaris han començat a posar en els seus perfils aquest logo redissenyat per Josep Maria Ganyet, informàtic i col·laborador de la cadena Rac 1.

El cartell original "Keep Calm and Carry On" fou un cartell de propaganda produït pel Govern Britànic el 1939 durant el començament de la segona Guerra Mundial pensat per alçar la moral del poble Britànic en cas d'una invasió nazi del Regne Unit. El cartell fou el tercer d'una sèrie de tres i va estar poc distribuït. L'any 2000 es va redescobrir una copia del cartell en una llibreria de segona mà. A partir d'aquí ha estat molt popular a Gran Bretanya i s'ha imprès a tota mena de roba, tasses, roba de nadó i diversos productes. També s'han venut paròdies del mateix cartell canviant la frase.

La versió del Josep Maria Ganyet no deixa de ser una altra reinterpretació d'aquest famós cartell. 

Personalment, penso que analitzant el cartell original i veient que es va escollir una icona amb la corona Tudor per encapçalar el cartell, com si fos un missatge del rei envers la seva gent. La reinterpretació catalana del cartell com a protesta del poble català envers el projecte de reforma de la llei d'educació, hauria d'anar encapçalada de la senyera catalana com a símbol de la veu del poble, substituint la corona.

TWITTER

El divendres 30 de Novembre a la classe de GITIC, el nostre professor Miquel Àngel Prats ens va ensenyar el món del twitter. Una pàgina que ja feia temps que volia descobrir el seu funcionament i fins llavors no me n'havia sortit.

El twitter, és un servei de microbligging, creat originalment a California. Des de que va estar llançat el Juliol del  2006 ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 200 milions d'usuaris, generant 65 milions de tweets al dia i manejant més de 800.000 peticions de cerca diària.

Aquesta pàgina web permet enviar missatges de text de una curta longitud, amb un màxim de 140 caràcters, que apareixen a la pàgina principal del usuari. Cada usuaris es pot subscriure als tweets dels altres usuaris, el qual s'anomena "seguidors".

Va ser una classe molt interessant i satisfactoria.

Article seminari

Aquests  dies a Seminari, hem de portar una noticia que ens hagi cridat l’atenció per llegir-la i comentar-la a classe.

Jo he portat una notícia que s’anomena: Mestres de suficient, el qual ens explica que els decans de les facultats d’educació de Catalunya s’oposen a demanar un mínim de sis punts als exàmens de la selectivitat de català, castellà i matemàtiques  a les persones que vulguin estudiar el grau de magisteri. El departament d’ensenyament pretenia introduir aquest requisit a la selectivitat del pròxim curs, per els alumnes que el més vinent comencin segon de batxillerat, però s’han trobat amb el no inesperat de les universitats.

La idea, és que els estudiants millor preparats es dediquin a la ensenyança, seguint el model de països com Finlàndia.

Els decans de les Universitats, però, coincideixen en senyalar que “no és just” posar requisits extra als futurs estudiants de magisteri. “Un alumne pot millorar al llarg de la carrera universitària, per això estan les facultats”, senyala Vicent Climent, decà de la facultat d’Educació de Blanquerna-URL.

Personalment, trobo que no és just que en una carrera s’imposin aquest tipus de normes, i menys en aquesta com és la educació. Representa que volem canviar la manera d’educar a una manera més cooperativa i el que està proposant el departament d’Ensenyament és seguir amb la mateixa rutina establerta fins ara. Sincerament, penso que seguim amb el mateix discurs de sempre, "tu si, tu no" sense tenir en compte que es precisament durant els estudis de la carrera que pots assolir l'aprenentatge.